[Carta a l'EZLN]

"Vuestra palabra, la palabra humana del zapatismo en acción nos llena de inspiración des de vuestro ejemplo actual, pasando por el levantamiento popular, hasta la sombra de Emiliano, que recorria las llanuras reclutando campesinos luchadores para hacer frente al ocupante explotador.

Pues bien, es así como aprendimos a luchar nosotros siendo cada una y cada uno nuestra propia sombra y recabando la dignidad que merecemos, exigiendo la justícia i el reconocimiento como otro mundo que somos. Al enemigo actual de la humanidad que encauza hambre en vez de solidaridad, guerras y violéncia inherentes en sus controversias, en vez de buscar la paz de los que piensan en los demás.

Es vuestra palabra la que nos ha llevado al camino de la acción, para defender nuestro mundo, de justícia y libertad. Nuestra realidad, una realidad estructurada y sin nuestro conocimiento, premeditada, culturalmente similiar a la vuestra. Siendo indígenas de tierras catalanas, de rostro parecido al del ocupante; somos una cultura que des de sus inicios desarrolla en nuestras mentes unos horizontes de fraternidad que nos da la tierra de la que salimos. Una tierra de paso, que ha visto hasta tres culturas conviviendo juntas sin problemas.

Nunca ha habido tanto sufrimiento y muerte en esta tierra, como la ocupación que ha supuesto durante 300 años, la imposición espanyola. Actualmente, toda la libertad que tenemos, que ha canviado des de la caída del último dictador, és la de poder decir-les esto des de nuestra victoria al neoliberalismo, de haber recobrado la dignidad que creiamos perdida, pero ahora falta mantener la lucha por esta dignidad, y hacer-nos fuertes en ella a través de la solidaridad, para que no nos aplasten.

Como vuestra lucha, es esto lo único que pedimos, la dignidad de quien niega la assimilación al virus que supone por las personas, el mundo neoliberal. Des de aquí un abrazo revolucionàrio des de tierras infestadas, que sin vuestro amor a la gente de este planeta, no seria possible nuestra lucha y asi que cuando en el frente seamos hermanos, el enemigo que nos oprime a ambos se harà y se verà el problema, al qual cada persona somos nuestra propia solución."

Carta enviada a l’Exèrcit Zapatista

El 26 de Gener, encenem la memòria

El 26 de Gener, encenem la memòria [Dia del Combatent Català]

Un dia tal, com el 26 de gener de 1641 l’exèrcit de Los Velez fou derrotat àmpliament a Montjuïc i obligat a retirar-se a Tarragona per les forces catalanes. Aquesta demostració de forces en uns temps convulsos i de guerres, on l’orgull del poble català estava fent història davant els exèrcits espanyol i francès (en diferents moments). Uns temps on s’aixecaven imperis del no res; d’un poble que n’ofega d’altres (com ara Espanya) o imperis que volien conquerir territori sense fre, per engrandir-se (com França).

La idea d'Espanya que sorgí gràcies a la decadència de la Corona Aragonesa, un segle i mig abans d’aquests fets, prenia cos amb el beneplàcit d'Aragó, però topava amb la resistència de les classes populars que en la seva rutina, havien patit una ocupació forana, i es veien perseguits per la seva cultura.

Espanya no resultava res més que una presó de pobles i de les seves gents; les generacions posteriors a l’ocupació total a partir de 1714, naixeran amb l’esclavatge del seu poble per mantenir aquesta maquiavèl·lica Espanya, que pretenia eliminar els bassals de sang i violacions que havia escrit a ploma i fusell l’assimiladora Castella, en la seva màxima expressió en la figura inquisidora d'Olivares, intentant tergiversar la història. I els seus predecessors no van quedar-se curts a través de "pronunciamientos" i dictadures.

Segles més tard, les terres assimilades per la Corona de Castella (creadors d’un potent invent que es deia Espanya), eren escenari de guerres i revoltes que no cessaven mai. Podien matar a la gent. Però l’esperit del poble, encara que dèbil, mai moria. I tant és així, que aquí estem nosaltres, existint i defensant-nos.

És així que les guerres i revoltes, han donat pas a la suposada "democràcia" dels "més". La jove democràcia de les majories i el terrorisme de les minories, que ja es va cobrar les morts de patriotes,companys i amics en la lluita per l’alliberament del nostre poble.

Aquesta democràcia, madura i evoluciona, obrint-se pas al segon mil·lenni. On la nova era, imprimeix la raó de la força de les armes que porten “la pau” a on hi ha dissidència.

En aquest marc, la classe treballadora catalana, ens aixequem més forts que mai amb la força de la raó que suposa reclamar poder seguir el nostre camí com a poble. A través de la lluita al carrer i recordant el que calgui, fins on arribi l’honor dels nostres avantpassats. Així que invoquem aquells temps on d’igual a igual, els espanyols reculaven per la rauxa de la resistència catalana. La raó ens ha fet més forts que mai. I l’objectiu és el mateix que fa segles. El poble català seguirà el seu destí o no serà.

El Dia del Combatent, és també al nostre dia. El dia dels lluitadors i lluitadores de les actuals generacions; persones que lluiten marcant més història que mai, esdevenint claus en la terrible proba del nostre segle: autodeterminació o assimilació. Que la lluita al carrer sigui més viva que mai, entonant ben fort la nostra ferma decisió: Autodeterminació!