Estic a la dutxa, netejant-me fisica i psicològicament, estic en una època combulsa de la meva vida. Tinc 21 anys, però em sento atacat per molts dubtes, més dels que correspondrien a un noi amb els problemes habituals a la meva edat segurament. Els problemes raonables pels quals ser delimitar i lluitar per solucionar-los, són: el trobar una feina mitjanament estable i digne, pels temps que corren; alimentar-me també amb coherència i bioètica; i redundanment buscant dignitat en tot el que faig; intentar esquivar tanta mentida que corre i seguir avançant en un camí de la búsqueda de la veritat.
Vaja, això són problemes globals, més concretament, en tinc alguns que he passat recentment, però que ens agradi o no tots i totes algun dia hi passem: fa poc es va morir l’àvia. Una dona forta que havia aguantat molt de patiment en aquesta vida i que fins l’últim moment va donar un exemple de dignitat i resistència.
També em van operar fa poc d’una dolència de naixement, i era la primera vegada. La tensió viscuda tant els dies abans com després de l’operació va ser insuportable. Però vaja el temps posa al seu lloc les coses i el meu tabic ja està definitivament al seu lloc i jo puc respirar l’aire pol·lut de
Així que fins aquí trobo raonable que pugui estar preocupat, però puc mantenir una certa estabilitat emocional a la meva vida, tot i la rebel·lia. Però és a partir d’aquí on comença a complicar-se la cosa. A tot això s’hi ha d’afegir que la meva condició d’enfrontar això, és la d’un nen que encara no ha descobert d’on vé i ja va descobrir on va.
Em vaig decidir a coneixer-les, després de l’experiència de conèixer les arrels del meu poble a través dels ulls del viatger. En una ruta que vaig fer de punta a punta de la nació.
Aquest any, m’he proposat saber d’on vinc i no m’aturarà res ni ningú; potser no serà fàcil i segurament sigui molt lent… però pas a pas com m’ha ensenyat la meua gent, no ens aturaran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada