Un dia em vaig aixecar plàcid, el sol brillava, el cel blau pur estampava la imatge d’un somni esperançador. Una terra frondosa, olor de fang, boscatges immensos i muntanyes, planes i mar a cabaços feien d’aquesta terra, la terra promesa de qualsevol persona lliure.Un poble honrat i orgullós del seu destí, l’habitava des de mar endins fins als cims més alts de la serralada que la travessava. Unes gents de parla oberta i de mentalitat hospitalària. Colors d’harmonia i cants de llibertat donaven melodia als seus dies, dies de sang i llum, dies de fruits i terra, dies de plor i ciment...
La dignitat en llibertat, onejava com a única bandera de pàtria en els seus punys i braços, per lluitar i estimar. Les diferències els donaven la unitat com a poble a través dels seus caràcters tolerants i dialèctics.
D’esperit noble era el seu jovent que, mancat de llibertat i per la supervivència com a individus i com a poble, alçà els seus punys amb crits de: Via Fora! Via Fora!
La joia de ser lliures, els feia persones. S’anomenaven catalans.
Aquest somni es va anar transformant en realitat, com el vent en tempesta. Va començar en temps foscos als carrerons, entre xiuxiuejos i brises que portaven la paraula llibertat per tot arreu on passaven. Fins i tot els dies que bufaven ràfagues de colors per les grans avingudes de les metròpolis del país.
Un futur que esperançava grans i petits; afrontant amb valentia el destí de la terra i lluitant dia a dia per fer-nos-en dignes.
Contra tot pronòstic, les flames als cors van encendre una foguera d’unitat, d’unitat popular.
La paraula dels sense veu es va convertir en vot i del vot va passar a l’acció. Les cases de la vila tornaven a ser les cases del poble. Les persones havien recuperat allò que era seu, el poder que havien atorgat als polítics i que aquests havien traït. La veu tornava a la persona, com la justícia a la terra. El somni havia donat equilibri a la realitat.
Ara seguim somiant junts, entre companys i camarades, sense mai més tornar a despertar!
[somnis i tempestes]
…aquest 27 de maig (eleccions municipals als Països Catalans) construïm el somni, vota CUP! …
Conscient que entre somnis i malsons, aquestes eleccions són una realitat. Trasllado la meva opció personal a tota persona que la vulgui fer seva.
Sóc un humil militant independentista d’aquest petit país del món. Com moltes persones lluitadores d’aquesta terra, sé que l’alternativa a tota la ferralla política oxidada i caduca que governa aquest país, és la unitat popular a través de la lluita local. Representada per les assemblees populars, CUP (Candidatura d’Unitat Popular).
Com que queden mesos suficients per afrontar les eleccions amb estratègia; m’he proposat buscar un municipi amb CUP i trobar algun company/a d’allí, que es solidaritzi i em deixi empadronar a casa seva durant aquests mesos.
El tràmit és ben senzill: anar a l’ajuntament, demanar el paper d’autorització d’empadronament, portar les fotocòpies del document d’identitat d’ambdós partíceps i fer-ho abans del dia 27 de febrer. Amb aquest gest, els que encara no haguem engegat la CUP al nostre municipi, podrem prendre part d’aquest gran somn: prendre la política catalana, si es vol lluitar pels grans reptes del planeta des dels i per als Països Catalans. Està en joc el futur dels que vindran, els nostres sostres, les nostres feines, el nostre planeta. És un joc en el qual tenim molt a perdre, sapiguem donar-ho tot, tots!
Àlex Arboç Claverol
La dignitat en llibertat, onejava com a única bandera de pàtria en els seus punys i braços, per lluitar i estimar. Les diferències els donaven la unitat com a poble a través dels seus caràcters tolerants i dialèctics.
D’esperit noble era el seu jovent que, mancat de llibertat i per la supervivència com a individus i com a poble, alçà els seus punys amb crits de: Via Fora! Via Fora!
La joia de ser lliures, els feia persones. S’anomenaven catalans.
Aquest somni es va anar transformant en realitat, com el vent en tempesta. Va començar en temps foscos als carrerons, entre xiuxiuejos i brises que portaven la paraula llibertat per tot arreu on passaven. Fins i tot els dies que bufaven ràfagues de colors per les grans avingudes de les metròpolis del país.
Un futur que esperançava grans i petits; afrontant amb valentia el destí de la terra i lluitant dia a dia per fer-nos-en dignes.
Contra tot pronòstic, les flames als cors van encendre una foguera d’unitat, d’unitat popular.
La paraula dels sense veu es va convertir en vot i del vot va passar a l’acció. Les cases de la vila tornaven a ser les cases del poble. Les persones havien recuperat allò que era seu, el poder que havien atorgat als polítics i que aquests havien traït. La veu tornava a la persona, com la justícia a la terra. El somni havia donat equilibri a la realitat.
Ara seguim somiant junts, entre companys i camarades, sense mai més tornar a despertar!
[somnis i tempestes]
…aquest 27 de maig (eleccions municipals als Països Catalans) construïm el somni, vota CUP! …
Conscient que entre somnis i malsons, aquestes eleccions són una realitat. Trasllado la meva opció personal a tota persona que la vulgui fer seva.
Sóc un humil militant independentista d’aquest petit país del món. Com moltes persones lluitadores d’aquesta terra, sé que l’alternativa a tota la ferralla política oxidada i caduca que governa aquest país, és la unitat popular a través de la lluita local. Representada per les assemblees populars, CUP (Candidatura d’Unitat Popular).
Com que queden mesos suficients per afrontar les eleccions amb estratègia; m’he proposat buscar un municipi amb CUP i trobar algun company/a d’allí, que es solidaritzi i em deixi empadronar a casa seva durant aquests mesos.
El tràmit és ben senzill: anar a l’ajuntament, demanar el paper d’autorització d’empadronament, portar les fotocòpies del document d’identitat d’ambdós partíceps i fer-ho abans del dia 27 de febrer. Amb aquest gest, els que encara no haguem engegat la CUP al nostre municipi, podrem prendre part d’aquest gran somn: prendre la política catalana, si es vol lluitar pels grans reptes del planeta des dels i per als Països Catalans. Està en joc el futur dels que vindran, els nostres sostres, les nostres feines, el nostre planeta. És un joc en el qual tenim molt a perdre, sapiguem donar-ho tot, tots!
Àlex Arboç Claverol
3 comentaris:
Clar que si! Endavant amb les CUP's!
Són la eina unitària que necessita l'Esquerra independentista dels Països Catalans per anar conquerint espais de poder poble a poble.
Els ajuntaments actualment estan controlats per paràsits i vagos que no els hi importa ni el poble, ni la cultura, ni el jovent, ni la gent gran...
Ja va sient hora que revolucionem els ajuntaments, perquè amb cada regidor que entri s'ha de produïr una petita revolució a cada ajuntament. I així mica en mica, construïnt el somni, per la independència, el socialisme i també, tot sigui dit, la competència, ja que actualment els ajuntaments estan plagats de incompetents.
Jo encara diria més ;-)
És la eina que proposa l'Esquerra Independentista catalana per reconstruïr la Unitat Popular, municipi a municipi fins a teixir uns Països Catalans lliures.
bones familia, sóc l'Àlex.. he tingut problemes amb el bloc. Ara he obert un nou, espero que seguiu llegint el que vaig escribint. Moltes Gràcies per tot... salut! http://banderesnegres.blogspot.com/
Publica un comentari a l'entrada